El relat de l'experiència dels camps de concentració per part de Viktor Frankl, psiquiatre i presoner, és una lliçó existencial sobre la capacitat humana de transcendir les dificultats i descobrir una veritat profunda que ens orienta i dona sentit a les nostres vides. Ell, que ho havia perdut tot, va poder reconèixer que, malgrat tot, la vida és digna de ser viscuda i que la llibertat interior i la dignitat humana són indestructibles. Amb una lucidesa extraordinària, Frankl reflexiona sobre per quin motiu, malgrat el pitjor dels inferns, val la pena viure.
