Christopher Marlowe va morir assassinat als 29 anys. Era fill d’un modest sabater, però les seves traduccions poètiques del llatí van enlluernar el món universitari de Cambridge, on era becari. Alhora, va gaudir de grandiosos èxits teatrals que fascinaven els espectadors pel que tenien d’agosarats. Vivia, però, de manera caòtica i al marge de les lleis, fins al punt de ser acusat d’ateisme, de blasfèmia i de sodomia, imputacions que aleshores, en l’època dels Tudor, eren gravíssimes. També s’ha dit que no va morir a causa de l’apunyalament de què va ser víctima i que en realitat és el veritable autor de les obres que actualment atribuïm a Shakespeare.
L’enigma Marlowe intenta demostrar que aquests plantejaments i altres de similars, són falsos i superficials, que l’anomenat enigma Marlowe és molt més complex i no es pot entendre sense tenir present que durant la vida de Marlowe la bruixeria i l’alquímia convivien amablement amb els primers brots de la ciència i la tecnologia, amb la descoberta de nous horitzons geogràfics, amb la pirateria i amb l'economia de mercat. A banda, l’aportació artística més remarcable d’aquest creador va ser dotar els seus personatges teatrals d’un nou alè, profundament humà, que ens els mostra contradictoris i pertorbats per ambicions, dubtes i pors.
