Josep Pla considerava Manuel Humbert "un home d'un interès extraordinari". Dotat d'un talent innat per al dibuix, de ben jove es va anar formant com a pintor a París. Va freqüentar grans figures de les arts i el pensament: Modigliani, íntim amic seu, li va fer dos superbs retrats, Picasso el va dur a regirar quadres de Cézanne al magatzem de Vollard, Miró li va demanar el taller en cartes divertidíssimes, Ors el va comparar amb Leonardo, i Pujols el va definir com el pintor angèlic d'un Noucentisme crític, però benhumorat, i socialment i culturalment molt ambiciós. Són molts els personatges brillants que apareixen en aquestes pàgines, sempre revelant algun aspecte de la vida i, sobretot, de l'obra de qui va ser guanyador del primer Premi Nonell de pintura instaurat per la Generalitat republicana l'any 1934. Lluís Boada ens porta de la mà d'Humbert i per un camí bell i inèdit a penetrar en la història del segle XX.
