El punt de partida d'aquesta nova entrega de poemes de Marc Romera és el de l'aigua com a element generador de llenguatge que alhora ha estat utilitzat hermenèuticament o simbòlica com a element generador de vida en la major part de la poesia universal, però també com a objecte resemantitzat que significa altres intencions en poètiques més personals i que Romera canalitza i vampiritza en la seva poètica de la reutilització i transformació del que ja ha estat escrit.
