La Nadia Murad va ser víctima de la gihad sexual de l'Estat Islàmic. Ara s'ha convertit en defensora dels drets humans, en la primera persona en ser anomenada Ambaixadora de Bona Voluntat per la Dignitat dels Supervivents del Tràfic de Persones de les Nacions Unides y ha estat nominada al Premi Nobel de la Pau. Aquesta és la seva història. El 15 d'agost de 2014, la vida de la Nadia Murad va canviar per sempre. Les tropes de l'Estat Islàmic van irrompre en el poblet del nord de l'Iraq on vivia, i on la minoria yazidita feia una vida tranquil·la, i hi van cometre una massacre. Van executar homes i dones, entre ells la seva mare i sis dels seus germans, i els van amuntegar en fosses comunes. A la Nadia, que aleshores tenia vint-i-un anys, la van segrestar juntament amb milers de noies i nenes, i la van vendre com a esclava sexual. Els soldats la van torturar i violar durant mesos, fins que una nit va aconseguir fugir de miracle pels carrers de Mossul. Així va començar per a ella el llarg i perillós viatge cap a la llibertat. De petita, la Nadia, una nena criada al camp, mai de la vida no hauria imaginat que un dia parlaria a l'assemblea de les Nacions Unides ni que seria nominada al Premi Nobel de la Pau. No havia trepitjat mai Bagdad, ni tan sols havia vist un avió. Avui, la història de la Nadia insta el món a parar atenció al genocidi del seu poble. És una crida a l'acció per aturar els crims de l'Estat Islàmic, un testimoni poderós de la força de la voluntat humana. Jo seré l'última és, alhora, una carta d'amor a un país desaparegut, a una comunitat vulnerable i a una família devastada per la guerra. El valor i el testimoni d'una noia poden canviar el món. Perquè no s'oblidi, perquè vol ser l'última persona que hagi deviure-la, la Nadia ens explica la seva història.
