Istanbul com a pont entre Orient i Occident és un clixé, un fals binomi imposat per una mirada eurocèntrica, però potser el fet que sigui una ciutat amb tres ribes al mar pot ajudar a abandonar aquest relat maniqueu i a obrir el prisma cap a perspectives més àmplies. Al llarg de segles i d'imperis, Istanbul ha estat la casa d'armenis, grecs, kurds, turcs, cristians, jueus i musulmans; ha acollit infinitat de veus literàries perseguides que sovint només han pogut denunciar les injustícies que han patit publicant en anglès o en francès, o des de l'exili, amb unes dinàmiques que han tendit a bandejar la literatura turca. Des del debat del hijab com a símbol de la pugna entre un estat religiós i un estat secular fins al paper de la grandeur francesa i l'intervencionisme militar, aquest llibre analitza algunes de les qüestions que expliquen per què la literatura a Turquia ha intentat ser europea a costa de sacrificar la pluralitat de llengües i cultures que emergeixen especialment a Istanbul.
