HOTEL INSOMNI
M'agradava el meu cau
amb la finestra que donava a una paret.
Al del costat hi havia un piano.
Un quants vespres al mes
un vell esguerrat venia a tocar
«My Blue Heaven».
En general, però, era tranquil.
A cada habitació una aranya amb abric gruixut
atrapava una mosca amb una teranyina
de fum de tabac i somieig.
Tan fosc
que no em vela la cara al mirall quan m'afaitava.
A les cinc de la matinada un so de peus descalços a dalt.
La gitana endevina
que té el local a la cantonada
anava a pixar després d'una nit d'amor.
Una vegada, també, el plor d'un nen.
Tan a la vora que em va semblar,
per un moment, que era jo qui plorava.
