La troballa (fictícia) d'un pergamí malmès pel foc, a les ruïnes d'una vil·la d'Herculà, convida Georges Steiner a interpretar el sentir que podria tenir el text original, que alguns atribueixen a Epicarn d'Agra.
El llegat d'aquest suposat moralista i retòric del segle II aC es confon amb el que podria ser, pròpiament, una síntesis dels interessos intel·lectuals i vitals de l'autor d'aquest llibre.
Greorge Steiner refelxiona, tot jugant amb la conjectura, sobre l'eloqüència del silenci (el no dit) en la poesia i la filosofia, les gratificacions de l'amistat, el potencia de l'educació i la raresa del talent, la realitat ontològica del mal, l'omnipotència dels diners, els perills de la religió, la transcedència de la música i la llibertat d'escollir la mort.