A Fer del món un lloc més net. Vides malmeses, medi ambient degradat i capitalisme racial, Françoise Vergès examina les polítiques que malbaraten terres, cossos i recursos, i que privatitzen l’aigua potable, l’habitatge i l’accés a serveis de salut. En altres paraules, les polítiques de la negació estructural, segons els criteris racials, de les necessitats vitals. A través d’aquestes pàgines, Vergès analitza les relacions socials que han convertit la neteja en una tasca feixuga, així com racialitzada, sexista i mal remunerada, que, tanmateix, és necessària perquè qualsevol societat funcioni. També proposa el concepte de «neteja descolonial», concebut com la cura de la terra, els éssers humans, les plantes, els animals i els rius, no com una forma de disciplinar-los o transformar-los en mercaderies o objectes de conservació, sinó com una pràctica dedicada a sostenir el món viu.
En examinar el que és banal, trivial i elemental, l’autora aborda la neteja com una necessitat i no com el manteniment d’un estil de vida consumista, una condició de cura bàsica del cos i la ment que és considerada amb indiferència pel capitalisme racial, per l’ecologisme blanc i fins i tot, amb massa freqüència, per les organitzacions humanitàries.
