Els viatgers o les viatgeres (sobre el terreny o literaris) que se sumen a la ruta d’aquests Estels del Sudan descobreixen aviat la múltiple audàcia de l’autora, perquè Irene Cordón i Solà-Sagalés no és solament la viatgera que ens acompanya al llarg de la vall del riu Nil en les vint-i-tres cartes que escriu a la seva mare, sinó que és la historiadora que interpreta la vida d’aquestes terres durant segles a través de les seves restes arqueològiques; és l’egiptòloga que glossa les persones que van governar els antics regnes del Nil, a qui professa un agraïment sincer en tant que orígens de les primeres civilitzacions de la humanitat; és la dona que mira i escolta els homes i les dones amb qui es troba i a qui respecta profundament, perquè amb ells descobreix tota una cultura, que és una manera de fer i de pensar, i una manera de parlar, i de menjar i de sentir i relacionar-se, i també és l’amiga que ens ho explica.
L’autora sap que conèixer tot això la fa més forta i ho vol compartir, i nosaltres llegint-la descobrim una segona ruta dels Estels del Sudan, més íntima, perquè mentre Irene Cordón examina el dia a dia dels sudanesos i hi participa activament, alhora reflexiona sobre ella mateixa i la seva pròpia gent perquè, al capdavall, no som tan diferents.
