Carme Forcadell parla de la seva experiència com a presa política, i ho fa contant la història del bolígraf de tinta lila, un bolígraf que s'ha convertit en un símbol feminista. Forcadell treballa des del feminisme en un entorn de dones doblement víctimes i explica uns fets colpidors, tant de les vides de les dones que s'ha trobat com de tot el que han aconseguir fer juntes. El llibre acaba amb un corol·lari de tot el que ha après (i no ha volgut aprendre) a la presó.
«Podria començar aquest llibre d'una manera menys abrupta i no pas directament a la presó i explicant la història d'un bolígraf amb tinta lila. Però si no ho fes així, em perdria en el laberint del que he viscut interpretant-ho tot una vegada i una altra, i el més trist és que una vegada i una altra, inevitablement, desemboca tot en un únic i mateix punt: a l'entrada de la presó. Ja sigui la porta d'Alcalá-Meco, o la de Mas d'Enric o l'entrada de Wad-Ras. I tots els llindars es tanquen igual: amb un so alt i sord, que converteix la porta de ferro en un mur infranquejable». Carme Forcadell
