El retrat d'un episodi poc conegut de repressió de dissidències polítiques a l'època de la Transició.
El 21 d’abril de 1978, el Noticiero Universal informava de la detenció d’un grup d’atracadors que havien dut a terme robatoris a mà armada a Barcelona i localitats properes «utilitzant quasi sempre armes de foc idèntiques». Els suposats lladres resultarien ser membres de l’ERAT, l’Exèrcit Revolucionari d’Ajuda als Treballadors, una organització armada que, segons diria el Consell de Fàbrica de la SEAT, d’on provenien, tenia per objectiu vetllar pels interessos dels treballadors a l’atur, empreses en crisi, presos i familiars, etcètera, fet pel qual, afegirien, van creure necessari la consecució de fons en els bancs.
Aquest llibre és la història d’aquelles sigles emmarcades en un context de lluites obreres a la SEAT i arreu d’un Baix Llobregat en flames enmig d’una Transició que fou transacció. I és també un repàs de les dissidències en aquell procés de transmutació del règim franquista a una democràcia parlamentària.
I enmig de tot, i com a exemple de la voluntat de l’Estat de silenciar les veus contràries a la Transició, la figura de Joaquín Gambín, que, sota les ordres de la policia hereva de la Brigada Político-Social, s’infiltrà a una CNT en ascens, a ERAT i a ETA.
