Tres personatges femenins sorgits del mite, dues dones i una nimfa, Penélope des de l’espera conflictiva, Cassandra des de la incomprensió i Eco en la seva reducció a veu sense voluntat, encarnen, tres dones, tres personatges que són negats i a qui el desig els hi és cancel·lat per uns herois que potser no ho eren tant. Tot comença per tibar una paraula, articular un so i buscar la vibració, l’eco, el matís, el desig i a l’amor que donen vida i conformen l’edifici que som, allò de què estem fets. Així ens arriben aquests veus negades, veus que ens parlen sense estridències, amb aparença de dolçor, de bell llenguatge poètic, sense cap intenció de reivindicar res, només la necessitat de mostrar-se i ser escoltades des d’aquesta senzillesa que sorgeix de l’experiència, la intel·ligència i una sensibilitat singular.
Tot comença, tot s’origina, en la terra. A partir d’aquí, la simbiosi, el verb, la intempèrie, les fronteres per on no cal infiltrar-se, on només cal sembrar-se, escampar-se per donar pas a un món comú que esdevé rizomàtic.
