Es tracta d´un assaig on el professor encara un problema absolutament contemporari: «El sentiment de no tenir avui un llenguatge suficientment articulat per a expressar la realitat del nostre moment» El món, per poder ser món, conté ordre i limits. Els limits li confereixen un sentit, per això el món pot esdevenir una realitat comprensible i, en conseqüencia, humanament habitable. Així, la reflexió que afronta aquest llibre neix del sentiment de no tenir avui un llenguatge suficientment articulat per expressar la realitat del nostre moment. És la insuperable fragilitat de la raó moderna. Per analitzar-ho l´autor recorre a una síntesi de la gènesi de la modernitat. Desprès, el text explora les mentalitats que al llarg dels darrers segles han adoptat una actitud marcadament escèptica, o obertament contrària, amb els principis més genuïnament moderns. I ho fa des de tres plantejaments. El primer, la compressió del món des del cristianisme, presenta objeccions a determinades assumpcions de la cultura moderna; un qüestionament que no es pot ventilar adjectivant-lo només com a reaccionari o com a progressista. El segon és l´escepticisme alemanys, i, finalment, el llibre valora els fenòmens contemporanis clarament vinculats a la puixança rutilant de la tecnología, que prospera amb completa indiferència davant dels principis antropològics, polítics i culturals que els "pares" de la modernitat van formular d´una manera més meditada i pacient. Un paradigma que pot resultar alarmant i que avui indica els límits de la modernitat.
