A Eleusis, Míriam Cano transforma el camí sagrat dels antics misteris eleusins en una metàfora del procés interior cap al misteri i el desig de sentit. Els poemes avancen com una romeria de dejuni, silenci i despossessió, travessada per la tensió constant entre revelació i allò que no pot ser dit. Amb una poesia d’alta intensitat simbòlica, Eleusis indaga en el misteri com una part indestriable de l’experiència humana.
