«Amb aquesta antologia he volgut incorporar a la meva llengua adoptiva més versos d'un dels millors poetes de la nostra època, tot mostrant-ne l'evolució: des d'un estil més eixut i polititzat fins a un de més delicat i intimista. Hi he aplegat els poemes que considero més reeixits i que m'he vist capaç de traslladar sense perdre gaires coses en la mudança. [...] Com a gran poeta que és, Adam Zagajewski modifica la mirada del lector. Ara, quan veig una merla, una ràdio vella o un forner que treballa, o quan pujo les escales mecàniques del metro, penso en un poema seu. La història amb majúscules, sempre present en l'obra del poeta -per bé que mai tractada amb grandiloqüència o pedanteria-, em resulta més comprensible gràcies a ell. Fins i tot la música de Bach, Chopin, Mahler o Xostakòvitx, que ja formava part de mi abans de llegir Zagajewski, s'ha tenyit d'un altre color.»
Del pròleg de Xènia Dyakonova
