El sufisme és una aposta radical per una espiritualitat lliure, exempta de qualsevol mena de submissió o actitud acomodatícia, que va molt més enllà de qualsevol lligam formal, atès que, malgrat usar formes, convida a transcendir-les a cada pas que es dóna.
Moltes ombres planen sobre el sufisme: on uns hi veuen un fet nodal de l'islam espiritual, el nèctar de l'espiritualitat islàmica, la més pura i refinada destil·lació del missatge alcorànic, altres el consideren una importació externa a l'islam, quelcom aliè a la tradició muhammadiana.
Sigui com sigui, gràcies al treball silenciós però infatigable dels sufís (aquests artesans del camí interior que no es resignen ni es conformen amb el vi a granel), encara és possible avui dia assaborir un vi sufí anyenc i de marca, capaç de seduir i embriagar. Com sedueix i embriaga la dansa dels dervixos.
