Els artistes dels anys seixanta van protagonitzar un canvi sense precedents en la producció, la promoció i el consum d’art gràfic. Tradicionalment els gravats eren peces de petit format, pensades per contemplar-les de prop, en un interior domèstic o en un àlbum. Creadors com Andy Warhol, Roy Lichtenstein, Jim Dine o Robert Rauschenberg van trencar aquesta relació d’intimitat. Acostumats a treballar amb la iconografia popular, de colors llampants, van acostar el gravat al llenç i al cartell. Tallers nous van incorporar les últimes tecnologies d’impressió i reproducció amb formats sense precedents, que remetien a la pintura moral i a la tanca publicitària. No tot va ser art pop. L’aportació de l’abstracció, del gestualisme i del minimalisme dels anys seixanta amb artistes com Willem de Kooning, Robert Motherwell o Donald Judd, el fotorealisme de Richard Estes o el retorn a la figura en l’obra de Robert Longo. Mostra també el naixement d’un art polític, amb la preocupació pel gènere, la raça i la identitat.
