Premi Ramon Llull 1992
Pròleg de Pere Gimferrer
Una dissecció del món cultural català amb una audàcia sense precedents.
La Barcelona sacsejada per les commocions dels anys setanta acull la irrupció d'un personatge emblemàtic: el jove escriptor Lleonard Pler, captivador enfant terrible que deixa al seu pas molts misteris insondables. ¿Era un vulgar arribista devorat per l'ambició i el cinisme? ¿O bé la víctima d'una cultura en crisi, implacable en les manipulacions i encara més cínica que ell? Amb ploma incisiva, vorejant a voltes la crueltat, l'autor fa una dissecció del món cultural català amb una audàcia sense precedents.
