El senyor Cogito, publicada l'any 1974, va representar un canvi en l'obra de Zbigniew Herbert per la creació d'aquest personatge, el nom del qual és tota una declaració d'intencions i una mostra de la paradoxa que serà present en força passatges del llibre. Cogito ens remet a la coneguda sentència de Descartes, tot i que ell és un personatge gris, sense cap valor, que segueix l'ordre establert i només veu una capa de la realitat. A mesura que llegim els poemes, però, assistim a la transformació de la seva recerca i veiem com ens il·lumina el pensament.
En la poesia de Herbert hi ha un constant estranyament de la realitat, sovint expressat a través de paràboles de gran força lírica i d'una subtil ironia. Hi ha també molts referents clàssics. El poeta confronta el món clàssic, no mancat de crueltat, com a base de la cultura occidental, amb la realitat d'una època en què es posen en dubte tots els valors morals.
La traducció d'aquesta obra, a càrrec de Xavier Farré, va merèixer el XVII Premi Jordi Domènech.
