El romanço d’Anna Tirant, primera conseqüència o derivació d’El furgatori, i continuació dels Diaris de Bolló, combina el diàleg peripatètic que Quim Porta i l’autor mantenen passejant per barris barcelonins —on es blasma el descontent del primer per l’edició que dels seus escrits va fer el segon a El furgatori— amb la novel·la versificada que narra la peripècia d’Anna Tirant, estructurat tot, i completat, a la manera i amb les parts de la tragèdia clàssica, és a dir, grega, on el virtuosisme barroc dels poemes torna a brillar il·luminat per la categoria intel·lectual que es desprèn d’uns diàlegs magnífics que ens podrien portar a concloure que el que importa és anar tirant.
