Quan sent que Déu li parla i li diu que instrueixi el poble d’Israel, Moisès prova d’excusa-se amb la seva ignorància i la seva escassa eloqüència: "Tinc la boca i la llengua pesants". "I qui ha posat boca a l’home?" -li pregunta Déu, gallejant una mica-. "Qui el fa mut, sord, que hi vegi o cec? Que potser no sóc jo, Jahvé? Doncs ves, que jo estaré a la teva boca per ensenyar-te allò que has de dir". És la il·luminació que esperen els traductors. Que el Nom que ho és tot (o que no és res) els doni accés a una part del significat del text rebut, una essència que ells, tot i la modèstia del seu talent, puguin posar en paraules creïbles perquè els altres les llegim.
