Aquest poemari d’Enric Casasses inclou els poemes que va anar escrivint en diverses llibretes al llarg de tres anys i els dibuixos que els acompanyaven. Es publica amb disseny que busca reproduir el format caòtic i eclèctic de la llibreta escrita i pintada a mà, amb els poemes repartits per les pàgines en diverses mides i disposicions.
Segons l’autor, «aquest llibre és un moment vital d'uns pocs anys convertit en visió global de tot, és un poema del món que va agafant totes les formes i tons i estats d'ànim... i tan aviat parla de l'amor o relació íntima, com de la natura i la ciutat, i es planteja les preguntes filosòfiques i metafísiques, i fa assaig i crítica i sàtira i sarcasme de les coses i de les opinions literàries i vitals, i per això té forma de vers, de poesia en prosa, a vegades d'assaig, d'aforisme també molt, i gairebé també de petites narracions. El conjunt és un mosaic de trencadís que reconstrueix tot un món: el món, amb un estil que va del realisme més elemental a la fantasia més descabellada, (tocant de peus a terra, sí, però el terra què és? on és?)».
