Al 2020, pocs dies després de la publicació del seu primer llibre, El consentiment, la policia avisa Vanessa Springora perquè identifiqui el cos sense vida del seu pare, que no veu des de fa deu anys. A l'apartament de la perifèria parisenca on vivia, i que havia estat dels seus avis, es troba cara a cara amb la materialització de la bogeria d'un home tòxic, mentider patològic i misantrop, convertit per a ella en un estrany. Buidant el pis, troba per atzar dues fotos de joventut de l'avi patern, en què porta símbols nazis. ¿És falsa la història familiar que l'avi era un ciutadà txec reclutat a la força per l'exèrcit alemany? ¿Un desertor amagat a França per la dona que esdevindria la seva esposa? ¿L'home que va treballar per als americans durant l'Alliberament i, a la fi, un «refugiat privilegiat» com a dissident del règim comunista?
Així comença una recerca obsessiva (a França però també a Moràvia), per comprendre qui era aquest avi del qual Vanessa Springora porta el cognom, el camí tumultuós d'un jove atrapat en la tempesta de la història, a partir del qual emergeix tota la tragèdia del segle XX. I en resulta una novel·la de no-ficció en què l'autora, posant en qüestió la mitologia de les figures masculines de la seva infància, plasma el caràcter implacable de la genealogia i la potència devastadora d'allò que no s'arriba a explicar.
