Dius mare el món és senzill davant l’olla.
Hi ha l’aigua, per exemple.
Arreu, o sota la sorra.
Orificis crus que s’obren i es tanquen
amb breus foc i gel que ens semblen gegants.
Bernats pescaires, talps, teixons morruts,
simis petits, llegums i esparregueres,
llavis de pedra on el vent és senzill.
La dona que talla mongeta tendra
i la que es mor. Un pa al forn. Com de pedra.
La nena que jugava amb el cabrit,
la dona que s’ha bullit amb la vida
i la que es mor, tendre el rostre i la nit.
El món és senzill. Un llavi de pedra.
