Des dels aforismes clàssics («Dulce et decorum est pro patria mori», «Dolç i honorable és morir per la pàtria») fins a les dites populars més esmolades en la nostra llengua («La sogra, ni de sucre és bona»), la dolçor ha estat lloada com l’atribut més agradable i addictiu de l’alimentació i, metafòricament, ha esdevingut una fórmula expressiva de la bondat, de la sensualitat i del plaer eròtic, en contraposició amb l’amargor, un altre atribut gustatiu que adjectiva la part dolenta de la vida i del capteniment humà. La satisfacció del nostre paladar és tan important, tan decisiva en la nostra vida, que no és estrany que d’una mala notícia en diguem disgust, que en castellà anomenin sinsabor una decepció i que l’expressió més afectuosa per dirigir-se en anglès a la persona estimada sigui sweetheart.
