El moviment del Dao es fonamenta en l'acció dels contraris. Vet aquí, doncs, la concepció cíclica de l'existència. La vida deixa pas a la mort, la mort dóna origen a una nova vida; el vigor, en arribar al màxim, declina i es debilita; un cop assolit el succés, comença la davallada. Així, tota felicitat i tota saviesa depenen precisament de l'equilibri i de l'harmonia dels contraris, en primer lloc reconeixent-los, i llavors en reconciliar-los. La qual cosa requereix una rigorosa obediència a les lleis de la natura. L'home, aleshores, viu la vida plenament, perquè ocupa el lloc que li pertoca.
