Ambientada a finals del segle XIII en un territori imaginari que fa pensar en la Catalunya que al sud confinava amb Al-Andalus i al nord amb les terres d'Oc, El llibre daurat narra un moment col·lectiu i també un itinerari ètic. Els personatges que hi concorren malden per posar d'acord els antics sabers curatius amb la ciència moderna. Però la imposició, sovint violenta, de la nova ortodòxia mèdica sobre les tècniques heretades va fer que al final els remeis continguts en «el llibre daurat» quedessin proscrits, i els qui que en van fer de practicants es veiessin reduïts a la categoria de «bruixots» i «bruixes». La novel·la presenta, doncs, la reivindicació d'un món demolit per la història oficial, del qual la invisibilització dels seus protagonistes, que són sobretot dones, ha esdevingut emblema.
