En les seves cartes, enviades des d’Amsterdam o des del camp de concentració de Westerbork, Etty Hillesum dona testimoni directe de la barbàrie que representa la persecució nazi dels jueus. Al llarg de la Segona Guerra Mundial, Hillesum va experimentar un procés de creixent religiositat fins al punt que va demanar, juntament amb la seva família, ser deportada i assumir, així, el destí comú del seu poble.
