La figura de Dante Alighieri (1265-1321) ocupa un lloc de privilegi en el panorama de la literatura universal, i la seva obra mestra, la Divina Comèdia, ha esdevingut al llarg dels segles un dels tresors més preuats de la cultura occidental i un títol mític de la història de la literatura. A la Comèdia, que Boccaccio va qualificar de Divina immediatament després de la seva aparició, el Dant hi modula un llenguatge nou i estructura una obra excepcional capaç d'identificar història i filosofia, mite i ciència, a través del discurs d'un viatge i d'una ficció literària. La Divina Comèdia es presenta com una narració que inclou tots els sentits de la vida, de la història i del conjunt dels coneixements del seu temps. El seu propòsit era mostrar el camí de la felicitat, que passava per dos estadis previs a l'entrada al Paradís. En aquest camí, l'home ha de ser acompanyat per la raó humana, representada per Virgili, i per la revelació, que personifica Beatriu.
La feina de Joan F. Mira com a traductor de l'obra major del Dant és d'una eficàcia indiscutible i permet llegir el magne poema amb tota la seva alenada èpica i narrativa. El seu treball se suma a una llarga tradició de versions catalanes de la Divina Commedia, iniciada amb Andreu Febrer, en el segle XV, i que inclou, entre les de més anomenada, la de Josep M. de Sagarra. Aquesta traducció de Joan F. Mira ha rebut els premis Nacional de Traducció del Ministerio de Cultura, el de la Crítica Serra d'Or i la Medalla d'Or de la Ciutat de Florència, i també una magnífica acollida entre els lectors.
