Concebut durant el temps de malaltia, Digues que m'estimes encara que sigui mentida és un recorregut íntim per les pàtries de l'autora: la vida i la literatura. Amb mirada de dona arrelada al seu temps i amb perspectiva històrica, Montserrat Roig expressa la seva passió per la literatura, reflexiona sobre l'ofici d'escriure i especialment sobre les maneres d'escriure de les dones. Indaga també sobre la memòria personal com a recurs vital i literari i estableix una geografia literària de la ciutat, elaborada a partir de l'evolució paral·lela de la dona i Barcelona al llarg de la història. En definitiva, a través de les seves vivències personals i prenent com a punt de partida la seva condició de dona, Montserrat Roig reflexiona sobre l'escriptura.
