Virginia Woolf va començar a escriure el seu diari el 1915, just abans que es publiqués la seva primera novel·la, amb el propòsit de disciplinar-se i preparar una autobiografia futura. Hi va perseverar fins al dia de la seva mort: són un quart de segle d’entrades que mostren un microcosmos en què el refinament estètic podria ser l’imperatiu categòric.
Mentre es gesten La senyora Dalloway, Cap al far, Les ones i Entre els actes, el diari ofereix una visió monumental de la vida. L’univers interior, fet de conquestes i dubtes a mesura que es defineix l’ambició artística, s’hi revela barrejat amb els dies frenèticament high society i amb els daltabaixos de dues guerres. L’ull que observa escriu a raig. Les seves anotacions organitzen un sistema solar inèdit, fet de vincles afectius. L’univers: entre Londres i Sussex, un paisatge on Woolf ha format el seu concepte de la bellesa. Allà prospera el Grup de Bloomsbury i s’imprimeixen les primeres edicions d’Eliot i Mansfield, abans no s’imposi l’evidència d’una devastació que no preservarà res, el terror d’una victòria possible del nazisme.
De les gairebé tres mil pàgines que té aquest diari, el novel·lista Gonzalo Torné n’ha fet una selecció capaç d’abraçar l’amplitud, agusar la cadència i respectar el caprici: cada entrada s’ha reproduït in extenso, seguint el moviment mental de qui escriu. Traduït amb foc i rigor per Carlota Gurt, és un viatge a la intimitat d’un geni de la literatura —un Monstre que ho posa tot als peus de l’obra que justifica la tortura de viure.
