En paraules d’en Jordi Vintró (president del jurat dels Jocs florals 2026): «el llibre ve a ser un tractat filosòfic que exposa el principi de la immobilitat de Parmènides (el Concepte és l’Eternitat) per tot seguit negar-lo en sis cants que il·lustren la natura calidoscòpica del món tal com el percebem. (…) Els cants consisteixen bàsicament en enumeracions heterogènies, compactades amb una ironia esplèndida, d’elements diguem-ne mundanals. Així passa revista, per exemple, a la veritat canviant, a les espècies vegetals, a les maneres d’entrar i sortir del món (i el que ens hi trobem entremig), al començament i al final del món (si és que el món té tals coses)»
La Blanca Llum Vidal en diu: «em sembla un llibre d’origen, de principi, gairebé una pregària iconoclasta, els tocs de timbal de matinada anunciant que tot arriba i comença. (…) Em sembla magistral, per cert, l’absència de jo. Sortir d’un mateix per ser part del plural no és tan fàcil com sembla. (…) M’hi sento molt a prop, d’aquesta manera de dir les coses, de tocar el món, d’anar-hi passant, d’aturar-se a berenar a
una vorera qualsevol que de cop és un espai important i una mica sagrat.»
Del Mont Ventós a Terry Riley, de Vallclara a Agnès Varda, de Portbou al peix daurat de Klee, quin viatge! Feliç l'entusiasme de qui s’atura, es meravella i gaudeix de cada racó i cada detall que el món, a pleret, ens ofereix.
