Escrita sota l'impacte de la Revolució Francesa, entre 1792 i 1796, en un moment convuls i crític com el que vivim avui dia, aquesta obra de Madame de Staël constitueix una indagació intel·lectual i sentimental alhora sobre les passions que impedeixen els homes i els pobles de ser feliços i sobre els recursos que trobem dins nostre per mirar de ser-ho. Des de l'amargor de qui es debat entre el que li dicta la raó i el que li mana el cor, però tambés de de l'esperança de qui confia en la generositat i en el progrés del pensament, aquest assaig brillant, a mig camí entre la filosofia política i l'antropologia psicològica, és, per damunt de tot, un exercici d'humanitat que ens interpel·la amb la mateixa força amb què ho féu als seus contemporanis.
