Una de les formes més apassionants de conèixer la història de Barcelona dels anys seixanta i setanta del segle passat és submergir-se en les pàgines dels diaris barcelonins d'aquella època. I en aquest llibre memòria i història del periodisme social, escrit per Jaume Fabre —un dels periodistes que la va viure—, ho podreu fer. Us enfangareu amb les vivències, les anècdotes, els records i, fins i tot, les «ferides» dels que en van ser els protagonistes, entre els quals va destacar la figura de Josep Maria Huertas Clavería. Aquest llibre tracta d'aquells anys enfebrats i dels qui van practicar a Barcelona el periodisme d'informació local més combatiu. Són cròniques sobre el fang de la corrupció que havia presidit la gestió municipal del franquisme, fetes pels primers periodistes que van començar a lluitar contra aquella corrupció i que trepitjaven els barris mal urbanitzats, donant la veu als diaris als qui fins aleshores no l'havien tinguda. El llibre vol ser un homenatge a tots ells, els qui, des de posicions personals i ideològiques molt diverses, van portar els barris a les pàgines dels diaris després d'anys d'una presència aclaparadora de la Barcelona central. Van ser uns moments irrepetibles, d'un periodisme nou i diferent que es practicava mentre s'ensorraven unes estructures polítiques, econòmiques i socials. Uns temps que ara ja quedaran per sempre en la memòria gràcies a aquest recull indispensable per a la història del periodisme local i, també, per la història de Barcelona.
