John Cusack va tenir, el 2014, una pensada que semblava impossible: reunir l’escriptora i assagista Arundhati Roy, l’antic analista de l’exèrcit dels Estats Units Daniel Ellsberg —responsable de la filtració dels Papers del Pentàgon— i l’excontractista de l’nsa Edward Snowden, per tal de compartir opinions i intercanviar experiències comunes.
Cusack, Roy i Ellsberg es van reunir en secret amb Snowden a Moscou a finals del 2014. D’aquella trobada en una habitació d’hotel va sorgir-ne Coses que poden i no poden dir-se.
En les converses, àgils i penetrants, que tots quatre van mantenir parlaren llargament sobre la natura de l’estat, la condició d’imperi dels Estats Units, el paper de l’immens aparell de vigilància revelat per Snowden, el significat de les banderes i el patriotisme, el rol de les fundacions benèfiques i les ong per lligar curt els dissidents, i sobre com el capital pot creuar fronteres, però les persones, no.
