Corpuscles, el cinquè llibre de M. Dolors Coll Magrí, està bastit amb feixos fugaços de llum i també rajos d ombra. Els poemes d aquest recull són una constel lació d instants brevíssims que il luminen el vertigen de la peripècia vital: la blancor resplendent dels ossos d un ratolí mort o la dels ullals de la pantera; el to grana d una magrana esberlada; la mosca iridescent que urpeja les flors selvàtiques; les miríades de volves daurades en suspensió de la polseguera aixecada per un ramat d ovelles Tot són punts de llum —o de foscor— tan inesperats com efímers. Amb paradoxes, metàfores intenses i agosarades, sensualitat i, sobretot, carnalitat, Corpuscles és obscur i lluminós alhora. En aquest llibre de poemes ressona una veu i una poètica molt personal que fa que considerem la seva autora com una de les grans poetes actuals.
