El llibre conté dues obres poeticodramàtiques amb acotacions. La primera és el llarg monòleg d'una mare i la seva soledat mentre espera el retorn del fill arquitecte. La vida de la mare-Gea contrasta amb les estructures lineals de l'arquitectura racionalista de Le Corbusier. Per aquest motiu el seu temps vacil·la des d'inicis del segle XX i la immediata postguerra fins als darrers aldarulls de la repressió independentista. L'absència del fill representa la impossibilitat de retrobament amb un ordre antic de les coses. L'altre llibre és un cant coral de les dones del segle XX en una atemporal baixada als inferns a la recerca d’Orfeu, present en un entorn tant boscà com perifèric i industrial. Tampoc no compten les cases perquè seguim en plena intempèrie.
A Orfeu reclamen autoritat de la veu per salvar-les. S'inspira, entre d'altres obres en els Himnes òrfics i els seus personatges.Tanquem així el cicle que es va iniciar amb Beatriu o la frontera per indagar en les respostes a la problemàtica contemporània: la soledat, la guerra, la precarietat, la violència i la desesperança.
