Això era i no era una mosca a qui li agradava rabejar-se en la mel que se li oferia, saltironant de rusc en rusc. Era una mosca d'allò més melticulosa, però un bon dia no va calcular bé i es va enganxar els dits. Des d'aquell dia escriu poesia o ho intenta, sempre que els dits no se li enganxen al ttttttteclat. Com una mosca enganxada a la mel recull la primera collita de versos elegíacs del traductor i filòleg castellarenc Eloi Creus, un llibre que insisteix en el ritme com a fonament del cosmos i, per tant de la poesia, i que se centra en l'obsessió de regalar-se en un dolor ple de joia, en el record de la pèrdua (viscuda o que s'ha vist viure) fins al sadomasoquisme, com la condemna a mort d'una mosca enganxada a la mel.
