Colombaire gira al voltant d’un doble eix: la malaltia terminal del pare d’una banda, i de l’altra l’afició a la colombicultura, que és també una forma de lligam amb el passat, amb la terra i amb la llengua. Colombaire és, doncs, un llibre molt íntim, però també una reivindicació pública de l’ancestralitat i de la poesia. La qualitat extraordinària d’aquest conjunt travadíssim de poemes en vers i en prosa ha suscitat la unanimitat del jurat del LXIII Premi Ausiàs March de poesia.
Quan tot ocórrega
seré al teu costat
per abraçar-te.
Ni l’univers
ni el cosmos
ni Déu.
Cap astrofísic.
La meua mà
només
com un tractor
de llum
i la paraula.
