"Clícia" va ser escrita per Maquiavel el 1525 per encàrrec del seu amic Jacopo Falconetti. L'argument de l'obra no és nou; es basa en la "Casina" de Plaute i és un exonent exemplar del que va ser el teatre italià del segle XVI.
"Clícia" és, abans que res, una comèdia i, com a obra d'encàrrec, és una peça per ser representada i , com a obra d'encàrrec, és una peça per ser representada i entretenir els assistents. Els personatges lliguen amb l'estil de l'època i són els arquetipus coneguts: el vell vición, el jove enamorat, la dona jove innocent i atractiva, els criats, l'intrigant, etc. Una de les característiques remarcables de "Clícia" és la llengua viva i popular, gràcies a la qual l'autor aconsegueix gran part de l'efecte còmic. Malgrat el primer objectiu de l'obra, fer riure, el pròleg ja concreta la tesi de la comèdia sencera: "Si al món tornessin els mateixos homes com tornen els mateixos casos, no passarien mail cent anys que no ens trobéssim tots plegats tornant a fer les mateixes coses que ara".
