Igual que a les seves Cinc meditacions sobre la bellesa, aquest text de François Cheng va néixer a partir de diàlegs amb els seus amics, als quals es convida el lector a involucrar-s'hi. Es fa escoltar el poeta en la nit de la seva vida, per parlar sobre un tema que molts prefereixen evitar. Aquí es compromet com mai ho havia fer abans, i transmet un discurs humil i audaç, alhora. No es mostra ni dogmàtic ni missatger del més enllà, sinó que prefereix anar a la recerca del concepte de vida oberta. Una visió que consisteix en un moviment ascendent que inverteix la nostra percepció de l'existència humana, i ens convida a mirar la vida a la llum de la nostra pròpia mort. Aquesta última, en transformar vida en distinció singular, la fa participar en l'esdevenir d'una gran aventura.
Pròleg de Jordi Llavina
