Les cartes a un jove poeta han marcat generacions de poetes i de lectors: potser perquè, a diferència de l'alta exigència de comprensió a què ens confronten els versos de les seves obres madures, aquí batega un impuls, difícil de trobar fins i tot en altres epistolaris seus, d'una urgència de comunicació expressiva i, al mateix temps, d'una exigència de reflexió especulativa, i tanmateix precisa, al voltant del fenomen de la creació poètica.
Pròleg de Xavier Antich.
Epíleg d'Oriol Ponsatí-Murlà
