II
La nit em clava
el seu ullal
i el coll em sagna.
Sota les pedres
l'escropit
balla que balla.
La pluja, lenta,
fa camí
fins a la cambra.
L'escala fosca
del desig
no té barana.
Recuperem l'obra d'una autora jove, perquè Maria-Mercè Marçal tenia vint-i-set anys quan va publicar Bruixa de dol. Es tracta d'una obra compromesa amb la vida, amb la llengua i amb l' amor i la llibertat.
