Biana Muntaner és una alumna interna d’un col·legi de monges de Palma. Sor Barceló l’afillarà, la instruirà i l’ensinistrarà en el difícil art de fer negocis. Té un amic que li duplica l’edat, un company de confidències que, de bell antuvi, ella convertirà en un referent moral i professional. El consum de patates fregides, ruixades de quètxup, i de gerres de cervesa escumosa, servits en una guingueta de platja, amenitzaran les trobades de dues intel·ligències molt potents que passen revista a una realitat sovint escàpola: la família, les relacions laborals i les misèries humanes. Biana adreça el discurs al vell còmplice, ja difunt, per tal que no perdi passada del que s’ha esdevingut del seu traspàs ençà: el vincle d’afecte amb la tia Rafaleta, mare adoptiva de la narradora protagonista del llibre, el record viu de la Roca Elefanta, les corredisses entre passadissos de llençols blancs a la portassa del Tamarisco, la utilització de la medusa en sofisticades elaboracions culinàries i l’adveniment dels desenganys, més propis de l’adultesa.
