El 1928, Mandelstam veu publicat el seu volum d'assaigs De la poesia, que aplega la seva millor aportació en aquest terreny. El mateix any van aparèixer la prosa El segell egipci i una recopilació de poemes. Serien els últims llibres que es publicarien en vida seva. Encara que pugui sobtar (per infreqüent), tant els poemes com els assaigs eren, en el fons, matèria «antipàtica» per al règim soviètic. I Mandelstam no era un poeta que callés el que pensava, era incòmode fins i tot per a alguns dels poetes contemporanis.
En aquest llibre podem seguir molt detalladament el seu posicionament respecte a les diverses manifestacions poètiques que va conèixer de prop: de la clàssica de Tiúttxev a la més avançada de Khlèbnikov. O de Villon a Baudelaire, fruit de la seva estada a París. És un repàs, insolent de vegades, al món poètic que li va tocar viure. Per a qui gaudeixi de la poesia i de la lectura dels grans poetes, aquest és un llibre imprescindible. Perquè un gran poeta parla, sense embuts, de poesia.
