És la màxima elaboració literària de la passió amorosa i de la lluita entre els dictats del cor i la raó. Segons Dostoievski “una obra d’art absolutament perfecta”.
Fill de l’aristocràcia russa, Lev Tolstoi (1828-1910) va quedar orfe de pare i mare molt jove. Educat primer per preceptors, després va cursar estudis universitaris. Decebut de la formació acadèmica, va tornar a la seva població natal, Iàsnaia Poliana –al sud de Moscou–, per encarregar-se de les seves propietats i de la pròpia formació, alhora que es preocupava per la situació i per l’alliberament dels camperols. Va començar a escriure llibres per a l’ensenyament, amb una concepció de la literatura com a arma social. Va participar en les guerres del Caucas i de Crimea, experiència que va recollir a Relats de Sebastopol (1856), mentre escrivia la trilogia autobiogràfica de la Infantesa, adolescència, joventut. La seva obra literària inclou, sobretot, dues grans novel·les: Guerra i Pau (1867) i Anna Karènina (1877), però també va escriure Els cosacs (1863), La mort d’Ivan Ílitx (1886), Resurrecció (1899), Khadji-Murat (1904), i La confessió (1879), cristal·lització de la ideologia cristianoanarquista que Tolstoi va desenvolupar en diversos escrits crítics envers l’Església oficial i la societat russa.
