Fina Mar Laura Alba
Sirga i apura,
alba d'estoc,
l'ombra madura.
Res no (s)atura
l'aura del foc.
Amb la mà dura
fina aquest nou
mar sense cura.
No dura el tou,
va el pou i sura.
Recull els poemes d "Anit sempre" i un annex amb "Ara és de(mà)" i "Texts mixts".
