TAMBÉ AMB FLORS AL CAP
Havia vist nius
era normal trobar-ne
pero` no tan petits.
Pots caminar?
Vull ensenyar-te una cosa
no una explicacio´ sino´
el forat sota la casa.
Tinc tantes coses
i alhora res -
una carapetita.
A Als llacs, Silvie Rothkovic segueix aconseguint aquella proximitat, incòmoda però plaent, entre dolor i bellesa, que configura l’abisme que encén a través del glaç i que il·lumina des d’una foscor que la converteix, amb Antònia Vicens, en la veritable diferència de la poesia catalana contemporània, aportant, com passa amb la Vicens, no només una manera personal, singular, quasi estrangera de dir, sinó una forma diferent, d’una sensibilitat estranya i sorprenent, de mirar el món i la condició humana.
