Amb aquests poemes, Philippe Jaccottet farà que els lectors recorrin itineraris de transparència a través d'una escriptura que esborra les imatges de la pròpia poesia tot parlant del seu món: el dels turons i les comes de Drôme, el dels ocells i llums que l'habiten, el dels fumerols que s'eleven fins a l'airecel, el de la humil herba que acull la rosada, el de la simplicitat de la vida en aquells verals plens de fràgils enigmes. El dels silencis profunds que ni les veus amagades del sotabosc poden rompre.
